EL PSUC I CCOO

Quan es va produir la legalització del PSUC, de la que ara es celebra el 25 Aniversari, les Comissions Obreres eren una sòlida realitat implantada a les empreses i estesa a tot el territori. Dos dies abans, el Sindicat acabava de celebrar el primer u de maig en llibertat, amb una festa al Camping “La Tortuga Ligera”, de Gavà, que havia estat tolerada per l’autoritat governativa. Poc després es van celebrarien les primeres eleccions sindicals en democràcia que confirmarien a CCOO com el primer Sindicat de Catalunya.

Fins arribar a aquest moment el paper jugat pel PSUC en la reconstrucció dels moviments de masses i en la consolidació de CCOO havia estat indiscutible i decisiu.

És precisament la seva influència en el moviment obrer el que en bona mesura faria del PSUC un protagonista central en aquest període de la història recent del nostre país en el qual varen recuperar les llibertats i es va restaurar la democràcia.

Des que el PSUC, recollint les experiències de les lluites obreres, va llençar l’orientació de donar suport la creació de Comissions a les fàbriques, s’havia recorregut un llarg i difícil camí en la lluita pels drets dels treballadors i treballadores i per la creació del Sindicat de classe.

Però el PSUC no només va aportar quadres i militants, els caràcter obert i la voluntat unitària varen formar part també d’una cultura que va impregnar les comissions obreres.

Avui, el Sindicat és plenament independent, defineix el seu propi projecte sindical i no existeix cap vinculació orgànica amb cap partit polític, però alguns dels valors que va aportar el PSUC continuen sent avui signes d’identitat de CCOO. Ho és, per exemple, el caràcter nacional, un fet que va contribuir i molt a la cohesió social i a evitar divisions entre els treballadors i treballadores en raó del seu lloc d’origen. Ho és també el treball sindical des del territori, intervenint no només en allò que afecta als interessos dels treballadors i treballadores en l’empresa, sinó també en allò que té a veure amb el salari indirecte: l’educació, el transport, l’habitatge, la sanitat o les condicions medioambientals.

Són trets distintius de CCOO, però que d’alguna manera ha assumit com a propis una bona part del moviment sindical. Avui qualsevol Sindicat sap que no és possible ser una organització representativa a Catalunya d’esquenes al fet nacional o que el futur del sindicalisme passa en bona mesura per la seva capacitat per expressar també interessos generals.

Les Comissions Obreres, que varen néixer com a un moviment sociopolític, han hagut necessàriament d’evolucionar per a convertir-se en un Sindicat, prioritzant la representació de la diversitat social sobre la pluralitat política. No ha estat un procés fàcil trobar els equilibris, per, d’una part, reforçar la presència, la capacitat d’intervenció i la legitimitat als centres de treball, i, d’una altre, mantenir una preocupació per la defensa dels drets socials en tots els àmbits.

Per tot això, sens dubte, la capacitat de vincular els interessos concrets als interessos generals va ser una de les grans aportacions del PSUC i va servir, entre altres coses, per incorporar sectors populars a la lluita contra el franquisme. Avui, l’escenari és lògicament molt diferent i els actors també ho són, però aquesta funció continua sent necessària per a, per exemple, la lluita per una altra globalització, amb regles i amb drets.

Alfons Labrador