LA LEGALITZACIÓ DEL PSUC
El dia 3 de maig de 1977 fou legalitzat el partit socialista unificat de Catalunya i precisament
era la Setmana Santa. Recordo que després de tants anys de dictadura franquista la noticia m´emplenava el meu cor d´una alegria desbordan, teniem llibertat de parlar i de pensar sense el temor que la policia pogués detenir-nos. Les llibertats que ens havien secrestat els generals faxistes eren recuperades.
Amb la legalització del PSUC també van ser legalitzades les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya de les quals jo en formava part. Lluitàvem amb la il.lusió de poder guanyar la guerra, nosaltres les dones de les Joventuts vam estar presents a tots els fronts, treballàvem amb muntatge de material de guerra, cosiem roba per al front, féiem les feines que havien deixat els homes per anar al front, conduiem els tranvias a Barcelona, treballàvem en els hospitals de sang, a la terra, cuidàvem les criatures, feiem de mestres a les escoles. És molt ignorada la nostra aportació a la guerra però la nostra feina a la reraguardia va ser bàsica per el bon funcionament dels nostres pobles i ciutats.
L´alegria tenia una part amarga; el record de les companyes i companys que s´havien quedat pel camí i que mai podrien gaudir d´aquestes llibertats que ells tant aferrissadament havien defensat.
El PSUC era referència obligada durant el franquisme de pràcticament tots els antifranquistes.
El PSUC començava a caminar, teniem d´organitzar-nos, l´oferta política en una societat hereva del franquisme; haviem de treballar fermament per a fer possible que els ciutadans de Catalunya poguéssin compendre la importància que tenien les primeres eleccions democràtiques i que ja seria el poble qui triés els seus representants a totes les institucions. No era fàcil però les nostres il.lusions van abatre tots els obstacles.
Crec que puc dir en veu alta que els nostres càrrecs polítics del PSUC hem donat una lliçó a tot arreu amb la nostra responsabilitat, honestitat i dedicació, ja que mai hem estat titulars en els mitjans de comunicació per escàndol de corrupció o de frau. (No tots els partits poden dir el mateix).
La meva generació crec que hem complert amb escreig la nostre feina. Avui amb una societat ben
diferent de la que deixaren els faixistes, amb dues generacions crescudes a les escoles franquistes que sembla que res els importi encara que aprofiten els canvis socials i les llibertats que els hem donat regalades.
Com dona d´esquerres he lluitat i lluito aferrissadament, formo part de les dones del 36, la nostra missió és La Recuperació de la Memòria Històrica, cosa que també fem la Associació de Expresos Polítics.
Les dones donem xerrades a les Facultats, Instituts, Centres Culturals, Centres Cívics i a tot arreu que ens demanen. És un plaer veure l´interés dels alumnes i molts professors en conéixer la nostra Història més recent, ens escolten amb una atenció realment admirable. En el col.loqui final tots es queixan que mai ningú els ha dit res del que va passar i solament ho podem explicar els que vam viure la terrible represió, presons, tortures, afussellaments i vexacions personals. I nosaltres ens sentim amb l´obligació que sàpiguen el terror dels 40 anys de Dictadura.
Aquest serà el nostre llegat ,vull creure que estarà en bones mans, i encoratgem als joves que continuin la nostra feina per que no es perdi el sacrifici de tants milers d´homes i dones que han donat la seva vida en defensa de la democràcia i la llibertat.
El PSUC sempre ha estat a la davantera d´aquesta lluita, hem donat el millor de nosaltres, moltes vegades ho hem pagat amb presó i afussellaments.
Fidels amb la nostra lluita per a la recuperació dels nostres drets l´any 1973 en la caiguda de l´Assemblea de Catalunya vàrem ser detinguts 113 ciutadans i ciutadanes. I com sempre el Partit Socialista Unificat de Catalunya hi teniem majoria absoluta.
Vosaltres els joves sou la nostra esperança perque molts creieu com nosaltres que
UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE.
LAIA BERENGUER