TRES DE MAIG DE 1977. LEGALITZACIÓ DEL PSUC
La legalització del PSUC va constituir un esdeveniment important per a Catalunya i per als altres pobles d’Espanya en el procés de transició de la dictadura franquista a la democràcia. Per això commemorem ara el seu vint-i-cinc aniversari.
Convé no oblidar que a aquesta legalització, conquerida amb els sofriments i la mort de cents de milers de dones i d’homes del PSUC i d’altres sectors antifranquistes durant el tràgic període 1936-1977, VA PRECEDIR LA SEVA ILEGALITZACIÓ, igual que la dels partits, sindicats, organitzacions polítiques i institucions de la República.
El 18 de juliol de 1936, traint el seu jurament a la Constitució espanyola, els militars facciosos, al servei de les forces més retrògrades de la societat, es van revoltar, encapçalats pel general Franco.
A Catalunya, el 21 de juliol la Unió Socialista de Catalunya, la Federació catalana del Partit Socialista Obrer Espanyol, el Partit Comunista de Catalunya i el Partit Català Proletari, comprenent la gravetat del naixent cop d’estat, uneixen les seves forces i donen vida al Partit Socialista Unificat de Catalunya.
En el període de la guerra civil els militants del PSUC, conjuntament amb els altres demòcrates, varen entregar el millor de sí mateixos, la seva vida moltes vegades, en els fronts de batalla i en la reraguarda, El 1937 el PSUC es va comprometre amb el govern de la Generalitat. Amb el President Lluís Company varen ocupar conselleries fonamentals, personalitats tan representatives com Joan Comorera (primer Secretari General del PSUC), Rafael Vidiella i Serra Pámies. El 1938 Josep Moix es va incorporar com a ministre en el govern de la República espanyola.
Amb el suport directe de l’Alemanya hitleriana i la Itàlia de Mussolini i amb la complicitat sorneguera de la “NO INTERVENCIÓ”, imposada pels governants d’Anglaterra i França, principalment, va triomfar la rebel·lió militar, imposant la dictadura franquista, que va destruir a sang i foc les institucions que els pobles d’Espanya s’havien dotat en eleccions lliures democràtiques, entre elles, el nostre Estatut d’Autonomia.
El poble català va seguir lluitant per les llibertats nacionals i democràtiques i en aquesta heroica actitud el PSUC va estar a les primeres files de la resistència.
Ja el desembre de 1939 és assassinat a la prefectura de Policia de Barcelona el dirigent del PSUC, Alejandro Matos, i el 1940 es va instruir la causa número 21052 pel jutge militar, comandant de cavalleria José García Triay, contra cinquanta-tres homes i dones que composaven la primera organització clandestina del PSUC a qui un tribunal militar va imposar a la majoria llargs anys de presó i en va condemnar a mort a sis.
Des de 1939 a 1977 el PSUC va mantenir la publicació, en llengua catalana, del seu òrgan central, “Treball”, editat, inclòs de vegades, rera els murs de la presó de Barcelona.
Per acabar aquestes línies un fet poc conegut: Mesos abans del 3 de maig de 1977 el PSUC va legalitzar el seu funcionament organitzatiu als locals del carrer Ciutat, sota la cobertura de l’Associació “Promotora Social Urbana de Catalunya (P.S.U.C.)”.
En la història del poble català el PSUC i amb ell els que en un o altre moment li varen donar el seu suport, romandran.
Miguel Núñez