El Comité Central del PSUC de 2 de desembre de 1989 va convocar el 20 de gener de 1990 la XI Conferència Nacional del PSUC. En aquesta es va decidir el traspàs de les competències cap a IC, és a dir, el PSUC va cedir la seva sobirania a tots els efectes a IC. Tal com es deia en l’Informe Polític aprovat en aquella Conferència “Avui el PSUC ha d’estar fonamentalment en funció d’IC”.
La federació ostentava com a propis a partir d´aquell moment els àmbits institucional, l´elaboració programàtica i la projecció pública. A la pràctica alguns d´aquests àmbits ja depenien plenament d´IC. El que ara feia el PSUC era ratificar-ho en una Conferència Nacional. L´àrea institucional, és a dir, tots els càrrecs públics que militaven al partit eren elegits com a IC des de l´any 1987. L´elaboració programàtica s´assignà als adherits d´IC a tots els nivells, municipal, autonòmic, estatal i europeu. També des de l´any 1987 tots els programes electorals es realitzaven a partir de les Jornades Nacionals o trobades de la federació. El traspàs de la presència pública també es realitzà amb l´objectiu que IC projectés un missatge polític de manera coherent amb la seva realitat com a actor polític diferenciat. A la vegada, el PSUC no es dissolia i se li encomanava la tasca de mantenir-se com a intel.lectual col.lectiu, en el sentit de patrimonialitzar uns símbols i un bagatge polític, i estendre territorialment i socialment IC. A partir d’aquell moment “IC, des de la seva representativitat social i electoral, ha de ser la darrera instància de decisió a tots els nivells”.
Els Estatuts del PSUC aprovats al IX Congrés de 1997 recullen tot aquest procés. En l’article 8 es diu que “el PSUC considera Iniciativa per Catalunya l’únic instrument per a la militància i l’acció política” de tal manera que tota la mediació política i social es realitza a través d’IC.