Història i cronologia del PSUC (1936-1986)
Del PSUC a Iniciativa: cronologia dels darrers anys
Secretaris Generals i Presidents
Història i cronologia del PSUC
1936
Febrer. Eleccions Generals. Triomf del Front d’Esquerres a Catalunya.
Juliol. Sublevació militar contra el govern de la República.
23 de juliol. Fundació del PSUC a partir de la fusió de la USC, la FC del PSOE, el PCC i el PCP. El nou partit compta amb 6.000 militants.
17 de desembre. El PSUC entra al govern de la Generalitat.
1937
Abril. I Conferència Nacional del PSUC amb delegats que representen a 696 del total de 1069 municipis catalans.
Maig. Fets de maig. Enfrontaments armats entre el govern de la Generalitat (ERC i PSUC) i forces de la CNT i el POUM.
29 de juny. Es forma un govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys, amb el consellers del PSUC Joan Comorera (economia), Rafael Vidiella (treball i obres públiques) i M. Serra Pàmies (proveïments). La CNT i el POUM no en formaran part.
1939
Febrer. Les tropes franquistes arriben a la frontera francesa. 353.000 refugiats passen a França i són instal·lats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià, Bacarès, Agde, Vernet, etc.
Setembre. Inici de la Segona Guerra Mundial. Dispersió de la Direcció del PSUC entre França i Mèxic.
Desembre. Assassinat d’Alexandre Matos, responsable del primer comitè clandestí del PSUC a l’interior.
1940
Comença a emetre Radio España Independiente. El programa català serà en mans d’Emili Vilaseca, de Jordi Solé Tura i de Marcel Plans, successivament.
Març. Comitè Central d’Anvers. El partit decideix continuar la lluita antifeixista a l’interior.
Octubre. Afusellament de Lluís Companys.
Tardor. Crisis organitzativa del PSUC per la boltxevitzatció del partit, encapçalada per Serra Pàmies i Víctor Colomer, a Mèxic.
1941
Són detinguts i afusellats Jaume Girabau, Isidoro Diéguez i Jesús Larrañaga, arribats des de Mèxic per reorganitzar el PCE i el PSUC. Un nou intent de reorganització a Barcelona acabarà amb la detenció de Vicenç Peñarroya i d’Antoni Pardinillas i la mort de Lluís Fernández.
1942
El PCE i el PSUC proposen una política d’Unió Nacional. Nou intent de reorganitzar el PSUC a Barcelona, dirigit per Manuel Paredes, Agustín Echauri i Piedrafita. Hi haurà més de vint detinguts.
1943
Dolores Ibárruri, secretària general del PCE.
Militants del PSUC participen en la lluita antinazi a França i a l’exercit soviètic. Un grup de militants, encapçalats per Josep de Barrio i Jordi Benejam, abandonen el partit a causa de la seva boltxevització.
Agost. Josep Serradell i Margarida Abril arriben a Catalunya per reorganitzar el PSUC. S’inicia la reconstrucció de les JSUC. Reapareix Treball, dirigit per Joaquim Puig Pidemunt.
1944
Invasió armada i posterior retirada de la Vall d’Aran. Es constitueix, impulsada pel PSUC, l’Agrupació Guerrillera de Catalunya sota la direcció política de Miquel Núñez. Va ser desarticulada entre 1944 i 1945 i més de 100 persones van ser detingudes.
1945
Retorn de Joan Comorera a França. Reorganització de la direcció del PSUC a Tolouse. Es comença a editar Lluita.
Maig. Finalitza la II Guerra Mundial.
Setembre. Participació del PSUC en el govern de la Generalitat a l’exili, presidit per Josep Irla.
1946
Primavera. Vagues a Manresa, amb repercussions al Vallès, al Maresme i al Barcelonès. Conflictes laborals i vagues al metall i químiques de Barcelona, Vallès Occidental, Baix Llobregat i Maresme. L’onada vaguística durà fins a primer trimestre de 1947.
1947
Febrer-Abril. Caiguda dels 80. Detenció de la direcció del PSUC a l’interior: 9 d’ells seran condemnats a mort i 4 afusellats. Gregorio López Raimundo roman com a responsable del CC del PSUC a l’interior.
1948
Josep Reventós, director de Treball.
1949
Joan Comorera és expulsat del PSUC. La direcció del partit a l’exili queda en mans de Josep Moix, Rafael Vidiella i Pere Ardiaca.
Febrer. Joaquim Puig Pidemunt, Àngel Carrero, Pere Valverde i Numen Mestre són afusellats.
1950
Joan Brossa i Antoni Tàpies fan el llibre U no és ningú, dedicat als lluitadors del PSUC, que s’editarà l’any 1979.
1951
Març. Vaga dels Tramvies. Gregori López Raimundo encapçala la llista dels 33 detinguts.
1952
El secretariat del PSUC proposa la creació de Comitès d’Unitat.
1953
Panyella, Solsona i Moreno, enllaços del PSUC, moren a Besalú en un enfrontament armat amb la Guàrdia Civil, de camí cap a la frontera.
Març. Mor Stalin.
1954
Joan Comorera és detingut a Barcelona i condemnat a 30 anys de presó.
1955
Ingrés d’Espanya a l’ONU.
I Ple del PSUC de Sabadell. Participació important d’immigrants en les tasques del partit. Un andalús d’origen, Antonio Arroyo Lozano, és responsable polític de l’organització.
S’organitza la primera cèl·lula del PSUC a la Facultat de Dret.
1956
Febrer. XX Congrés del PCUS. Crítica del culte a la personalitat. Jruschov denuncia els mètodes d’Stalin.
Setembre. Josep Moix és elegit secretari general en el I Congrés del PSUC. S’aprova la política de Reconciliació Nacional. Gregori López Raimundo, responsable a l’interior. Incorporació de joves a la direcció: Cipriano, Miquel Núñez, Sacristán i Vicens.
1957
El PSUC publica Universitat, que apareixerà fins al 1977.
1958
Joan XXIII és elegit papa.
1959
Francesc Vicens coordina Treball des de França.
Gener. Triomf de la Revolució cubana. Fidel Castro entra a l’Havana.
Juny. PSUC, MSC i FLP convoquem una Vaga Nacional Pacífica de 24 hores. Més de 90 militants del PSUC seran detinguts a Sabadell.
1960
Carles Rebellón, el responsable del PSUC, és detingut a Barcelona amb d’altres militants. El PSUC publica Horitzons, que aviat prendrà el nom de Nous Horitzons (1962). Compta amb Francesc Vicens, Jordi Solé Tura i Francesc Vallverdú com a principals redactors, fins al 1964. Aquesta és l’expressió de l’apropament que es va produir entre el partit i els intel·lectuals.
1961
Detenció de Vicente Cazcarra, responsable del PSUC, a Barcelona. Es publica El problema nacional català, obra col·lectiva on es basteix un esquema per a una aproximació marxista al fet nacional català.
Neix la Nova Cançó. 1962 serà l’any definitiu per la consolidació del moviment, que assolirà la categoria de fenomen de masses l’any 1963.
1962
Josep M. Cendrós i Leonor Bornau s’encarreguen de la coordinació de Treball. Pere Ardiaca i Antoni Gutiérrez Díaz són detinguts a Barcelona.
1963
Eleccions sindicals. Gent del PSUC i catòlics progressistes concorren i surten elegits als comicis sindicals.
Abril. Julián Grimau, responsable del PCE a l’interior, és afusellat.
1964.
Creació del PCE (M-L), d’inspiració xinoalbanesa i ruptura col·lectiva del PSUC.
Debat intern sobre els canvis a Espanya. Expulsions de Fernando Claudín i Jorge Semprún del PCE i Francesc Vicens del Comitè Executiu del PSUC.
Novembre. Es funda la Comissió Obrera Central de Barcelona, a l’església de Sant Medir, del barri de Sants.
1965
II Congrés del PSUC a França. Adopció de les agrupacions territorials i sectorials. Impuls als moviments unitaris i de masses. Josep Moix és elegit president i Gregorio López Raimundo, secretari general.
1966
Es funda la Taula Rodona, primera entitat unitària amb participació del PSUC.
Març. Creació del SDEUB als caputxins de Sarrià. Organització autònoma d’estudiants antifranquistes.
Setembre – octubre. Comicis sindicals. El 75% dels enllaços i jurats formen part de llistes no oficials i properes a CCOO.
1967
Naixement de les Comissions de Barri, antecedents de les AAVV.
1968
Primavera. Separació del PSUC dels obrers i universitaris del grup Unidad, que mesos després formarien el PCE (I). D’una escissió estudiantil del PCE (I), el novembre de 1968 neix Bandera Roja, constituïda com a formació política l’any 1970.
Primavera de Praga i Maig Francès. El PSUC condemna la intervenció militar a Txecoslovàquia.
1969
Antoni Gutiérrez Díaz dissenya un model de transició de l’autoritarisme a la democràcia.
Es funda la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya.
Desembre. Creació de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya.
1970
Procés de Burgos. Solé Barberà és un dels advocats defensors. Professionals i artistes de Catalunya es constitueixen en Assemblea Permanent d’Intel·lectuals.
Constitució del Comitè Nacional de la Joventut Comunista de Catalunya. Domenech Martínez és el secretari general.
1971
Juny. Vaga a la SEAT. És la primera vaga important a la primera empresa catalana.
Novembre. Fundació de l’Assemblea de Catalunya. Antoni Gutiérrez Díaz representa el PSUC.
1972
Treball, dirigit per Joaquim Sampere, es torna a editar a Catalunya.
1973
III Congrés del PSUC a França. Amb la mort de Josep Moix, formen el secretariat Gregorio López Raimundo (secretari general), Antonio Gutiérrez Díaz, Isidor Boix, Miquel Núñez, Josep Serradell i J.M. Clariana.
Abril. Vaga dels treballadors de la SEAT i de la Tèrmica de Sant Adrià del Besòs. Són detinguts els 113 membres de la Comissió Permanent de l’Assemblea de Catalunya. Ampli moviment de solidaritat. Es funda el moviment Cristians Pel Socialisme a Calafell.
Setembre. Cop d’Estat a Xile. Mort de Salvador Allende.
Desembre. L’almirall Carrero Blanco és assassinat.
1974
Execució de Puig i Antich. Són detinguts 67 membres de la Comissió Permanent de l’Assemblea de Catalunya. Es funda Unió de Pagesos.
La majoria dels militants de Bandera Roja (molts d’ells universitaris), encapçalats per Jordi Solé Tura, s’incorporen al PSUC.
Abril. Triomf de la revolució democràtica a Portugal.
1975
Octubre. Recital multitudinari de Raimon al Palau dels Esports de Barcelona.
Novembre. Mor el general Franco.
Desembre. Isidor Boix parla en el primer míting del PSUC a la Universitat.
Constitució del Consell de Forces Polítiques de Catalunya. El PSUC hi és representant per Gregorio López Raimundo.
1976
Desembre. Referèndum per la reforma política. Socialistes i comunistes demanen l’abstenció. L’aprovació de la llei representa la liquidació de la legalitat franquista.
Comencen a tornar els exiliats.
1977
Març. Amnistia per als presos polítics.
Maig. El PSUC és legalitzat. Treball, dirigit per Joan Busquet, es torna a vendre als quioscs.
Juny. Primeres eleccions des de l’any 1936. El PSUC obté més de mig milió de vots i 8 diputats i es converteix en el partit més votat a Catalunya, encara que va ser superat per la coalició PSC-PSOE.
Restabliment de la Generalitat Provisional. Es forma un govern d’unitat presidit per J. Tarradellas, amb la presència de dos consellers del PSUC: Antoni Gutiérrez Díaz i Ramon Espasa.
IV Congrés del PSUC a Barcelona. Hi participen mil dos-cents delegats. Gregori López Raimundo elegit president i Antoni Gutiérrez Díaz secretari general.
1978
Desembre. S’aprova la Constitució Espanyola en referèndum.
1979
Abril. Primeres eleccions municipals. El PSUC obté 34 alcaldies i 536 regidors. Es formen Pactes de Progrés amb socialistes i altres forces, a Barcelona i a la majoria de localitats.
Eleccions generals on el PSUC repeteix els resultats de les anteriors eleccions. Josep Benet senador més votat amv el suport del PSUC.
Aprovació, en referèndum, de l’Estatut d’Autonomia. Aprovació del Pla Estratègic Nacional, del Pla Econòmic del Govern i de l’Estatut dels Treballadors.
Desembre. Intervenció soviètica a l’Afganistan.
1980
Vaga general universitària contra el projecte de Llei d’Autonomia Universitària.
Maig. Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSUC obté el 20% del vots i 25 diputats. Es forma un govern minoritari de la Generalitat presidit per Jordi Pujol.
1981
V Congrés del PSUC amb un tens debat ideològic. Són elegits Francesc Frutos (secretari general) i Pere Ardiaca (president del partit). Aquest últim serà destituït mesos més tard pel CC del partit. Andreu Claret és el nou director de Treball.
Febrer. Cop d’estat falli. Manifestació pública de rebuig als colpistes.
Conferència Nacional PSUC, en la qual es retorna al terme eurocomunista i a les tesis programàtiques.
Adolfo Suárez, president del govern, dimiteix.
1982
El CC del PSUC expulsa 12 membres a conseqüència dels enfrontaments. Es produeix una escissió al PSUC i es forma el PCC.
VI Congrés del PSUC. Gregorio López Raimundo i Antoni Gutiérrez Díaz són elegits president i secretari general, respectivament. Joan Sanjuan, nou director de Treball.
Eleccions generals. El PSOE obté la majoria absoluta. Gran part del vot comunista en les anteriors convocatòries passa al PSOE o a l’abstenció. El PSUC obté 1 diputat.
1983 Eleccions municipals. El PSUC es consolida com a força d’implantació municipal. Malgrat no repretir els resultats de 1979, supera de forma clara els obtinguts en altres convocatòries electorals.
1984
Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSUC sofreix una greu davallada i obté sis diputats. La coalició Convergència i Unió aconsegueix la majoria absoluta.
Jordi Guillot és el director de Treball.
1985
Acord per a l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea.
VII Congrés del PSUC. Gregorio López Raimundo deixa la presidència. Antoni Gutiérrez Díaz és el secretari general.
Vaga general en contra del projecte de llei que retalla les pensions. L’abast de la convocatòria la convertí en una fita històrica.
1986
Referèndum sobre l’OTAN precedit per àmplies mobilitzacions ciutadanes. A Catalunya guanya el no i a Espanya el sí.
A les eleccions generals, el PSUC es presenta en coalició amb l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra i independents. El resultats són per dessota dels previstos (1 diputat). La secretaria política dimiteix. Rafael Ribó és elegit secretari general.
Del PSUC a Iniciativa: Cronologia dels darrers anys
1987
El 23 de febrer es constitueix Iniciativa per Catalunya com una federació de partits integrada pel PSUC, el PCC i l’ENE.
Eleccions municipals i europees. Els resultats municpals consoliden IC. Antoni Gutiérrez Díaz elegit eurodiputat.
1988
El PSUC dóna suport a la vaga general convocada unitàriament per CCOO i UGT, el 14 de desembre.
Eleccions al Parlament de Catalunya. Iniciativa es presenta com a tal i amb els logotips del PSUC, el PCC i l’ENE.
Creació, per part del Comité Executiu del PSUC, d’una comissió d’unitat per avançar en la fusió orgànica amb PCC, PTC-UC i BR.
18 de desembre: Rafael Ribó és elegit secretari general en el VIII congrés del PSUC.
1989
En el Congrés d’Unitat Comunista, celebrat a Castelldefels el 12 de març, sectors del PCC, BR i PTC-UC s’integren al PSUC. El PCC abandona IC.
A les eleccions legislatives, IC es presenta amb les sigles UEC (Unió de l’Esquerra Catalana). Ramon Espasa és elegit diputat al Congrés.
Antoni Gutiérrez Díaz és novament elegit diputat al Parlament Europeu.
El Comitè Central del PSUC decideix, el 2 de desembre, cedir sobirania a IC. El text resultat proposa tres acords principals: abocar-se en la construcció d’IC; anar a la configuració d’IC com a força política sobirana i cedir sobirania a IC.
1990
Iniciativa celebra la seva I Assemblea Nacional (Castelldefels, 31 de març i 1 d’abril).
1991
II Assemblea Nacional d’ IC (Molins de Rei, 30 de novembre i 1 de desembre).
Eleccions municipals. IC sofreix un lleu retrocés.
1992
Eleccions autonòmiques, IC pateix un retocés i queda amb 7 diputats.
1993
III Assemblea Nacional d’Iniciativa (Barcelona, 5, 6 i 7 de març).
A les eleccions legislatives, Rafael Ribó és elegit pel Congrés de Diputats.
1994
Antoni Gutiérrez Díaz es reelegit Diputat al Parlament Europeu, on serà elegit vicepresident.
1995
A les eleccions municipals del 28 de maig, Iniciativa obté 385.134 vots, la qual cosa representa la xifra més alta de la seva curta història. Aconsegueix 19 alcaldies i 383 regidors.
A les autonòmiques, Iniciativa realitza també un avenç espectacular i obté 11 diputats.
1996
Joan Saura i Mercè Rivadulla són elegits diputats al Congrés a les eleccions generals del 3 de març.
Té lloc la IV Assemblea Nacional d’Iniciativa (Barcelona, 22, 23 i 24 de novembre).
Acte en record de Cipriano García, històric dirigent del PSUC.
Sopar conmemoratiu del 60 aniversari de la fundació del PSUC.
1997
Se celebra el IX Congrés del PSUC (Barcelona, 10 de maig). S’elegeix una secretaria col·legiada formada per Quim Mestre, Rafael Ribó, Simón Rosado, Joan Saura i Lali Vintró. Una fracció minoritària que no està d’acord amb els resultats abandona el PSUC.
Els Estatuts del PSUC aprobats per majoria al Congrés consideren IC l’únic instrument per la militància i l’acció política.
Acte de conmemoració dels 20 anys de legalització del PSUC.
1998
Iniciativa per Catalunya aprova, a la seva V Assemblea Nacional, el canvi de nom pel d’Iniciativa per Catalunya-Verds (Barcelona, 27, 28 i 29 de novembre).
Exposició sobre Joan Comorera en motiu del 40 aniversari de la seva mort.
Exposició “Gent del PSUC” al Museu d’Història de Catalunya.
1999
El cicle electoral d’aquest any és especialment negatiu per IC-V, sobretot a les autonòmiques. Malgrat tot, s’aconsegueix obtenir grup parlamentari propi.
Publicació del catàleg de l’exposició “Gent del PSUC”. Celebració de taules, conferències i col·loquis sobre el paper històric del PSUC.
2000
Iniciativa per Catalunya- Verds celebra la seva VI Assemblea Nacional. Joan Saura és elegit nou President, en susbtitució de Rafael Ribó.
Eleccions generals. IC-V aconseguix 1 diputat.
Constitució de l’Institut per a la Memòria Històrica, en el marc de la Fundació Nous Horitzons i presidit per Antoni Gutiérrez Díaz, amb l’objectiu de recuperar i posar de relleu tradicions i cultures polítiques de les que ICV se sent hereva, destacadament la del PSUC.
2001
Actes de commemoració i celebració del 65 aniversari de la fundació del PSUC. Cliqueu aquí
IC-V recupera oficialment el nom de Treball, el periòdic del PSUC, per a la seva revista.
Homenatge a Napoleó Figuerola, “Víctor” històric membre del PSUC mort el 2000.
2002
Iniciativa per Catalunya- Verds celebra la seva VII Assemblea Nacional (extraordinària).
En la mateixa es realitza un acte d’homenatge als companys del PSUC Joaquim Puig Pidemunt, Àngel Carrero, Pere Valverde i Numen Mestres, afusellats pel franquisme el 17 de febrer de 1949.
Homenatge als homes i dones del PSUC. S’erigeix un monòlit en la seva memòria al Fossar de la Pedrera, Cementiri de Montjuïc, Barcelona.
Actes de conmemoració dels 25 anys de legalització del PSUC.
Secretaris Generals i Presidents del PSUC
1936 -1949
Joan Comorera (Secretari General)
1949 – 1956
Josep Moix
1956 – 1965 (I Congrés)
Josep Moix (Secretari General)
1965 – 1973 (II Congrés)
Josep Moix (President)
Gregori López Raimundo (Secretari General)
1973 – 1977 (III Congrés)
Josep Moix (President)
Gregori López Raimundo (Secretari General)
1977 – 1982 (IV Congrés)
Gregori López Raimundo (President)
Antoni Gutiérrez Díaz (Secretari General)
1981 – 1982 (V Congrés)
Pere Ardiaca (President)
Francesc Frutos (Secretari General)
1982 – 1985 (VI Congrés)
Gregori López Raimundo (President)
Antoni Gutiérrez Díaz (Secretari General)
1985 – 1986 (VII Congrés)
Antoni Gutiérrez Díaz (Secretari General)
1986 – 1997 (nomenat pel Comité Central de juliol de 1986 i escollit al VIII Congrés de 1988)
Rafael Ribó (Secretari General)
Des de 1997 fins a l’actualitat (IX Congrés)
Secretaria General col·legiada (Quim Mestre, Rafael Ribó, Simón Rosado, Joan Saura i Lali Vintró)