65 Aniversari del PSUC Acte del 21 de juny de 2001 Aquest juliol s'han complert 65 anys de la fundació del PSUC. Quatre partits, la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Comunista de Catalunya, la Federació Catalana del PSOE i el Partit Català Proletari van donar vida a un nou partit, el PSUC, que tenia vocació d'unificar socialistes i comunistes en una força nacional catalana. La CPN d'IC-V va aprovar i impulsar els actes del 65è aniversari, amb la constitució d'un grup de treball que ha donat vida a l'Institut per a la Memòria Històrica de la Fundació Nous Horitzons. A més d'organitzar els actes del 65è Aniversari, l'Institut té com a objectiu donar continuïtat a diferentes activitats per a la recuperació de la memòria històrica. La comissió de treball de l'Institut està formada per Miguel Núñez, Lali Vintró, Salvador Goya, Andreu Mayayo, Ignasi Riera, Frederic Prieto, Jordi Teixidor, Eva Pitarch i Ernest Urtasun, amb Antoni Gutiérrez Díaz com a coordinador. Volem reproduir en aquestes pàgines de Treball, com a commemoració del 65è Aniversari, un breu extracte de les intervencions del vídeo que, impulsat per Pere Portabella, s'ha realitzat per a l'ocasió, així com de les intervencions del mateix acte del 21 de juny a la Pedrera. El millor homenatge al PSUC és, doncs, donar la paraula als protagonistes d'aquesta història, a la gent del PSUC. Pere Portabella (Presentació de l’acte) Vull aprofitar l'ocasió per retre homenatge als militants dels partits que van contribuir a aconseguir un Estat de Dret. Moltes vegades la militància ha estat qüestionada; avui són altres temps, però en aquell moment la seva contribució va ser imprescindible i molt generosa. Els que vam estar fora (ens deien "companys de viatge", "tontos útils", "submarinos", …) érem sotmesos sempre a sospita, anàvem amunt i avall, entràvem a tot arreu, per una banda et guanyaves la confiança, per una altra deien: "aquest no sé on és". Crec que podem parlar amb certa autoritat, i la meva experiència personal amb el PSUC ha estat, afortunadament, que hem tingut la sort que existia el PSUC, així de senzill. Avui celebrem el seu 65 aniversari, i va ser una presència fonamental. Sense aquesta referència de valors ètics, socials, culturals, sense l'instrument que significava el PSUC, la seva capacitat operativa, d'assumir el risc de la clandestinitat sense perdre mai de vista l'eficàcia, però jugant-se-la, nosaltres, els que estàvem fora, haguéssim sigut molt menys operatius en la nostra contribució del que vam poder ser gràcies al PSUC. VIDEOS Josep Benet He tingut una relació amb el PSUC des del punt de vista professional: com a advocat, he estat moltes vegades defensor de militants i dirigents del PSUC, en consells de guerra, com és el cas de Camorera, com davant el tribunal d'ordre públic. He de dir que durant tots els anys de col·laboració política amb el PSUC (començant l'any 77 amb les eleccions al Senat, en la candidatura d'Entesa dels Catalans, fins que vaig deixar el marc de la política parlamentària l'any 84) he actuat -i això és el més representatiu- amb una total llibertat. Germinal Ros He tingut ocasió d'haver-hi treballat molts anys. El fet d'haver estat secretari membre del Comitè de França del PSUC durant 25 anys fa que hagi conegut una gran part dels militants responsables que vivien en la clandestinitat, com Ardiaca, López Raimundo o Margarita Abril. En aquesta època d'exili vaig tenir molt contacte amb ells, casa meva servia de lloc de reunió a París, la meva dona i els meus fills seguien el mateix camí. Ara tinc 93 anys i encara treballo políticament en allò que puc. Paco Candel Jo no he militat mai en el PSUC, però he sigut un fan del PSUC. Crec que he complert com el més conspicu militant. Quan jo vaig publicar Els altres Catalans vaig rebre una invitació de París invitant-me a donar una conferència sobre el tema. Jo sortia a l'estranger per primer cop, i em vaig trobar allà tota la gent del PSUC que estava a l'exili. Primer em vaig quedar una mica espantat, vaig pensar "on has anat a parar?" (Jo havia de tornar després a Espanya, etc.) Vaig conèixer personalment Gregori López Raimundo, Teresa Pàmies, Germinal Ros, Margarida Abril, el seu marit… en fi, quantitat de gent, tan bones persones, tan abnegades, tan entregades a una causa i a un ideal, quan jo tenia el clixé que ens havia donat el franquisme -encara que no me’l creia-, que deia com eren de dolents els comunistes. Margarida Abril El PSUC ha representat un gran pas endavant, tant polític com econòmic com col·lectiu, perquè va ser un partit unitari, que va créixer molt perquè duia a terme una política correcta, justa. A mi, m'interessava que les coses beneficiessin la gran joventut. Va haver-hi una lluita molt aferrissada, i es van apresar bastants companys. Els capellans ens van ajudar molt, sobre tot a Montserrat. Pare Abat Cassià Maria Just Jo tenia deu anys quan va començar la rebel·lió franquista, i se’ns va donar una visió molt partidista. A mi em va anar molt bé el contacte amb la gent del PSU, gent molt abnegada. Una parella va ser molt important per mi: de vegades només venia la Tomasa, la dona del Miguel Núñez, que em va explicar que rodejada de torturadors, els germans Creix, que li volien fer dir on estava amagat el seu home, els va dir: "encara que em mateu no us ho diré", i li van trencar l'espinada. Aquesta dona va ser la primera, junt amb el seu marit, que va dir: "comencem una campanya d'amnistia per a aquells que ens van torturar a nosaltres", perquè el Miguel Núñez també era al penal de Burgos, el van torturar divuit hores i té un braç que no pot aixecar. "Si no perdonem els altres -diu- no hi pot haver pau a Espanya". Ells van ser els primers. Ens vam reunir una nit tots els partits, abans de l'Assemblea de Catalunya, i vam parlar d'amnistia, però d'amnistia per a tothom. Miguel Núñez La línea del PSU es la de la solidaridad internacional, la de la colaboración entre los pueblos. Ésa es una de las características que ha tenido siempre el PSU. Creé una organización no gubernamental, Las Segovias, y trabajé en todos los países de América del Sur hasta hace muy poco tiempo, siempre en esa línea que yo aprendí profundamente en el PSU de solidaridad, de colaboración, con diversas formas de entender el progreso en el mundo, y con una decisión de transformar la realidad y construir una sociedad más humana y más justa. Maria Salvó Quan vaig començar a treballar dins la Joventut Socialista Unificada em vaig trobar plenament, com ara es diu, realitzada. Era un conjunt de gent jove, entusiasta, entregada, i jo em vaig entregar de ple fins que, desgraciadament, vam ser derrotats i, llavors, tot allò que havíem somiat de llibertat -que la dona en va aconseguir molta, sobre tot uns drets fins llavors negats- ho vam tornar a perdre. En aquest aspecte, s'ha avançat molt. Josep Ferré (Intervenció en directe) Jo penso que va ser important el moviment veïnal perquè vam poder connectar molta gent que eren militants i que no anaven a explicar que ho eren amb gent del barri, i molta gent del barri després s'ha fet de CiU o del PSC, però continuen sent-hi quan hi ha un problema, perquè volíem uns ajuntaments democràtics, participatius. Ara ho són, la diferència és que el moviment està molt fluix i els governants manen, que és el que han de fer, i d'alguna manera escolten, però no gaire. Jo crec que el moviment associatiu ara necessita una mica d'àrnica. Avui en dia han sorgit conflictes sobre participació. Laia Berenguer Gràcies a la democràcia he pogut ser regidora de l'Ajuntament de Sant Feliu i alcaldessa durant setze anys. Tinc clar que sense la democràcia mai hauria accedit a un lloc com aquest, i per a mi va ser una satisfacció personal molt important, perquè vaig passar de ser "la fera comunista", que era el que em deien al poble, a ser alcaldessa i amb vot popular, no a dit. N'estic molt orgullosa. Enric Cama Jo sempre he pensat que el PSUC d'aquella època era alguna cosa més que un partit comunista: era el gran instrument de lluita democràtica contra la dictadura i molta gent, fins i tot sense estar del tot identificada amb aquesta ideologia comunista, ens veia com aquest gran instrument i venia amb nosaltres a la nostra organització. Leonor Bornau Els anys que vaig militar al PSU són anys que jo recordo amb molta passió, amb molta il·lusió, perquè van ser anys fonamentals per a la meva vida i és una cosa que he d'agrair als companys del Partit i al PSUC en general, perquè em van ajudar a veure, a compendre, a sentir, per exemple, el que representa la paraula solidaritat. Josep Sarradell, Roman El PSUC ha estat políticament la meva vida, i les idees del PSUC han estat les meves idees. Una de les coses que jo voldria destacar és que, realment, un dels elements més importants al meu entendre que ha donat la política catalana en aquests darrers 50-60 anys és la política d'unitat que ha sabut forjar el PSUC durant tota la seva trajectòria. És a dir, ha estat un partit que ha pensat més en tothom que no en ell mateix, i si ha pensat en ell mateix ha estat per pensar en tothom, en els interessos de tothom, en els interessos de la classe obrera, de les capes mitjanes, de gent d'idees republicanes, de gent d'idees no republicanes, però que, efectivament, ha estat gent interpretada per una política com sempre ha estat la del PSUC. Jordi Solé Tura Jo vaig entrar en el PSUC sense saber gaire bé què era, però sabia que era un partit en la clandestinitat, que lluitava per les llibertats i que tenia elements molt importants desconeguts per tots nosaltres, i quan els vam conèixer vam ser conscients que, efectivament, eren molt importants. Després, en la llarga història de la lluita contra el franquisme, jo crec que el PSUC va tenir un paper decisiu, molt important tots aquells anys com a element unificador i com a element creador. Sebastià Piera Parlar del PSUC és parlar d'una vella història, vella i hermosa. Quan el vam fundar no sabíem encara que jugaria un paper molt important en la història de Catalunya i que participaria d'una manera activa en tots els esdeveniments més importants que hi ha hagut aquests últims 50-60 anys. Enric Vives Només hi ha una cosa que voldria destacar: l'utilització de la llengua catalana per part del PSUC, en unes condicions gens fàcils, en què no podíem deixar d'utilitzar la llengua castellana per la gran immigració que hi havia. Però de tota manera es va fer: Treball es va fer sempre en català, i hi havia Nous Horitzons, que encara surt, i les emissions de la Pirenaica, encara que no depenien directament del PSUC. Amb tota naturalitat, no com a salvadors de res ni com a vigilants d'unes identitats o unes essències, sinó que, com era un partit català i d'àmbit català, doncs, la comunicació havia de ser en català, a més de ser en castellà per raons pràctiques. Carme Solé Vendrell (Intervenció en directe) Em toca parlar com a representant de la cultura, però penso que també de les dones que han omplert el PSUC en tanta quantitat com els homes. Quan el Guti em va dir si volia fer-ho, naturalment m'ho vaig rumiar perquè pensava que potser no era la persona més idònia per representar les dones ni la intel·lectualitat. El meu treball ha estat sempre molt dedicat als nens i per aquest motiu també he trobat gent del partit -El Partit, perquè el PSUC és El Partit, per alguna cosa es diu així- i les he trobat a les escoles, en les mestres, en la gent de la professió, i és una mica per això i també per un cert romanticisme que vaig acceptar. Teresa Eulàlia Calzada L'experiència de la meva militància al PSUC m'ha deixat la necessitat de fer les coses col·lectivament, comptar sempre amb l'opinió dels diferents sectors socials per millorar el nostre sistema democràtic i polític i avançar en una societat més igualitària. Pep Riera Vaig entrar en contacte amb el PSUC a partir dels anys 60, des de la meva militància en altres organitzacions. El PSUC va ser un punt de referència per explicar a la gent jove, molt desorientada políticament, la importància d'aquest partit per recuperar les llibertats i la justícia social, i que és un referent per fer una veritable esquerra política que impulsi les transformacions que el nostre país necessita. Santiago Carrillo Creo que es importante que la izquierda actual se inspire de aquel impulso unitario que siempre representó el PSUC para elaborar tanto los nuevos objetivos como la más amplia unidad. Este aniversario debe servir de base para profundizar en las formas y los contenidos de la nueva unidad de la izquierda. Bisbe Joan Carrera Quan jo era rector de Llefià, un barri de barraques, i ens venien a veure l'Antoni Gutiérrez, la M. Rosa Borràs, en Frederic Olivé… i conversàvem capellans i comunistes, allò va ser un primer contacte molt important. Eren persones sempre al peu del canó, un exemple de generositat, de dedicació, d'entrega, de lluita, i això feia del PSUC un exemple per a tothom. Joan García Tristany El PSUC era una eina importantíssima per defensar els drets de la classe obrera i les llibertats nacionals de Catalunya. Per mi, ha representat una escola per aprendre tota una sèrie de valors encara vigents que em serveixen avui per realitzar tasques polítiques a l'Associació Catalana d'Expresos Polítics. Antoni Farrés Jo em vaig incorporar al PSUC a través de CCOO. Més que records, tinc vivències: les lluites, la legalització, les primeres eleccions, els resultats de les quals van reflectir el treball de molts anys i de molta gent. El Partit ha significat per mi una proposta de valors, referents ètics i una gran fraternitat entre els companys. Dolors Folch El PSUC representa per mi fidelitat en la forma de treballar i d'administrar l'entusiasme, un servei a les persones, interès per coses múltiples. Apreníem a ser companys, i d'aquí van sortir tots els que han estat els meus amics importants al llarg de la vida. Tito Márquez (Intervenció en directe) L’impuls de les Comissions Obreres va suposar el naixement d’un nou sindicalisme, amb vocació de moviment sociopolític, que li va permetre al partit, en un moment de feblesa per les caigudes, realitzar una tasca concreta lligada a les reivindicacions dels treballadors. Ens reuníem a les parròquies; el suport de l’Església va ser molt important. Ramon Espasa El PSUC ha representat un conjunt de gent molt il·lusionada, molt deslligada d'interessos personals i particulars, de vegades utòpics, però molt generosos. Ha estat el gran partit nacional i d'esquerres de Catalunya, un partit que va saber evitar la divisió social segons els orígens i la llengua de tots els ciutadans de Catalunya. José Luis López Bulla Ingresé en el Partido en el año 65, recién llegado de Granada. Los momentos más sentimentalmente importantes y políticamente decisivos fueron los primeros, cuando unos pocos montamos el Partido en Mataró, que con el tiempo fue una organización muy representativa e importante. Montserrat Avilés La militància al PSUC es va iniciar a través de la meva professió. L'Albert Feria i jo ens havíem casat l'any 60 i teníem un despatx laboralista, que encara continua, i havíem portat molts casos al Tribunal d'Ordre Públic. Aquesta tasca ens va fer patir la repressió. A la presó vaig conèixer militants del PSUC amb els quals vaig intimar, com la Laia Berenguer. És un episodi que m'ha quedat molt marcat. Lluís Hernández Dels meus anys de militància recordo un home clarivident que dissortadament va morir massa jove, l'Alfons Carles Comin. Ell va ser un dels primers en posar les persones per damunt de les ideologies, i ell va fer possible la trobada del moviment comunista i el potencial revolucionari de la paraula evangèlica que empelta la vida de molts cristians. El PSUC va ser un dels primers partits que començà a trencar barreres ideològiques. Montserrat Comas d’Argemir Vaig entrar al PSUC l'any 74 procedent de Bandera Roja, de la mà d'Alfons Carles Comin, que en aquell moment era el meu pare espiritual i polític, i vaig haver de marxar al 87 perquè vaig ingressar a la carrera judicial i la Constitució prohibeix la militància dels jutges en partits polítics. Del PSUC vaig aprendre els valors de la solidaritat, de la igualtat, de l'amistat, de la lluita per la democràcia i per les llibertats. Vull destacar que la incorporació de molts cristians de Bandera Roja al PSUC va facilitar que, l'any 75, tant el PSUC com el PCE fessin una declaració de laïcitat, perquè fins llavors tots dos partits es confessaven ateus, i això impedia la militància de persones que pensàvem que era possible ser cristià i comunista. Merche García Arán Aquesta cultura del treball col·lectiu és un dels més clars patrimonis del PSUC. Aquesta capacitat per il·lusionar, la capacitat per transformar la realitat d'una manera progressista, és allò que tots els que ens hem format políticament en el PSU de Catalunya estem obligats no només a recuperar, sinó sobretot a transmetre. Antoni Comin El PSUC, o el PSU, que recordo que li deia el pare, forma part de la meva memòria infantil. Podria dir que la meva cultura política s'ha fet al voltant del PSUC, de la seva història i de les seves vicissituds al llarg de tots aquests anys, els anys de la transició, els anys 80. De qüestions vinculades al PSUC que considero que m'hagin pogut marcar, en subratllaria el PSUC com a lloc des del qual jo i els meus pares i germans vam viure la recuperació de les llibertats i de la democràcia a Espanya. Joan Saura (Cloenda de l’acte) Penso que l'acte d'avui és un acte de recuperació de la memòria, de recuperació de tots nosaltres, estic segur, de la pròpia nostra memòria històrica personal, d'autoritat d'uns amb els altres, allò que les feministes diuen que es tracta de defensar l'autoritat, que les coses canvien perquè la gent fa coses uns amb els altres, però sobretot de fer del llegat de la recuperació de la memòria del PSUC una aposta de futur en la línia d'IC-V. Volem que IC-V sigui avui la continuadora d'allò que va ser el PSUC, d'allò que va ser l'eurocomunisme i d'allò que avui definim com un projecte d'esquerra verda nacional, d'ecosocialisme.